Viatge al Japó

Aquestes linies les escric des de la ciutat de Beppu. Perdonau les faltes d`ortografia que pugui haver pero un fa el que pot amb un teclat japones!!

Despres de 15 hores de vol fent escala a Roma vam arribar dia 20 a l`aeroport de Narita (Tokyo). Si algu s`anima a fer aquest fantastic viatge i no va curt de doblers, li recoman que viatgi en primera classe, perque com va dir en Maxim al arribar a Tokyo: sembla que acabam de sortir des jaleo de Sant Lluis de diumenge migdia!!

Vam dormir sa primera nit a s`hostal K`s House, molt acollidor i net... i xerrant de netedat, he de dir que m`he sorpres de lo nets que son aquesta gent, es carrers estan impeclabes i els banys publics son una meravella. I xerrant de banys dire com anecdota que els waters tenen mes botons que el meu ordinador portatil!!

Dia 21 vam partir amb tren cap a la ciutat de Kyoto, una meravella de ciutat amb un casc urba tipicament japones i uns temples perciosos, sobretot el temple dorat, una de les estapes mes famoses de tot Japo.

Dia 22 vam visitar la ciutat de Nara, a 45 minuts en tren des de Kyoto. Nara es l`antiga capital del pais nipo i es per aixo que esta plena de temples i palaus. Concretament hi ha un temple sintoista amb un dels budes mes gran del mon (16 metres d`altura).

Dia 23 vam arribar a la ciutat d`Hiroshima, coneguda mundialment per el fatidic 6 d`agost de 1945. Vam visitar el Museu de la Bomba Atomica i el Jardi de la Pau amb el famos edifici sobre el qual va caure la bomba i que encara es conserva en l`estat en que va quedar. A la tarda vam visitar l`illa de Miyajima a 10 minuts en ferry des d`Hiroshima. Miyajima es famosa per la seva porta vermella al mig del mar simbol del temple sintoista de l`illa... es sens dubte un paradis ple de pau.

Avui, dia 24, hem arribat a la ciutat de Beppu famosa pels seus banys termals anomenats Onsen i per les seves fonts naturals d`aigua bullent conegudes com inferns o jigokus... tot un espectacle de la naturalesa.

Fins aqui, les aventures pel Japo esperant donar noves noticies d`aqui a uns dies des de Tokyo.

pd: com veieu no hi ha ni un accent pero amb aquest teclat no hi ha qui s`aclari!!

Guia de viatge a Japó

Dia 19 al matí: Bcn -> Roma -> Tòquio.
1 – Sortida de l’Aeroport del Prat (Bcn) a les 06:25
2 – Arribada a l’Aeroport de Fiumicino (Roma) a les 08:10
3 - Sortida de l’Aeroport de Fiumicino (Roma) a les 15:00

Dia 20 al matí: Tòquio.
1 - Arribada a l’Aeroport de Narita (Tokyo) a les 11:20
2 - Dormir a K's House Tokyo: 20/10, Kuramae 3-chome, Taito-ku, Tokyo, Japan 111-0051. TEL + (81) -3-5833-0555 FAX + (81) -3-5833-0444. E-mail: tokyo@kshouse.jp

Dia 21 al matí: Tokyo -> Kyoto -> Nara (555,3 km).
1 - Sortir de l'estació de Tokyo a les 10:06 amb el Shinkansen Hikari 407.
2 - Arribar a Kyoto a les 12:43 (157min. de trajecte).
3 - Sortir de Kyoto a les 13:20 amb el tren JR Nara Line.
4 - Arribar a Nara a les 14:01 (41 min. De trajecte).

Dia 21 a la tarda: Nara -> Kyoto (41,7 km).
1 - Sortir de l'estació de Nara a les 20:14 amb el tren JR Nara Line.
2 - Arribar a Kyoto a les 21:15 (61 min. De trajecte).
3 - Dormir a Sakura Hotel: 188-1 Kadowaki-cho, Higashiiru, Gojo-agaru, matooji-doori, Higashiyama-ku, Kyoto, Japan, 605-0843.

Dia 22: Kyoto
1 - Visitar Kyoto.
2 - Dormir a Sakura Hotel: 188-1 Kadowaki-cho, Higashiiru, Gojo-agaru, matooji-doori, Higashiyama-ku, Kyoto, Japan, 605-0843.

Dia 23 al matí: Kyoto -> Hiroshima (402,4 km).
1 - Sortir de l'estació de Kyoto a les 10:21 amb el Shinkansen Hikari 363.
2 - Arribar a Hiroshima a les 12:30 (120 min. De trajecte).

Dia 23 a la tarda: Hiroshima -> Miyajima.
1 - Sortir d'Hiroshima a les 13:30 amb el tren JR Sanyo Line.
2 - Arribar a Miyajima a les 14:00 (25 min. De trajecte).
3 - Tornar a Hiroshima a les 20:00.
4 - Dormir a J-Hoppers Hiroshima: (Post-code 730-0854)
Dobashi-cho, Naka-ku, Hiroshima-shi Tel: 082-233-1360 (domestic) +81-82-233-1360 (from overseas).

Dia 24 al matí: Hiroshima -> Fukuoka -> Beppu.
1- Arribada a Beppu al mig dia.
2- Visita als inferns o jigoku a la tarda.
3-Dormir a Beppu Guest House: 1-12 Ekimae Machi Beppu-city Oita Japan. 874-0935. Tlf 0977-76-7811. E-amil: beppugh2000@yahoo.co.jp

Dia 25: Beppu.
1-Dia de relax als famosos banys onsen.
2-Visita a la Biblioteca Hirano i al Centre d’Artesania Tradicional de Bambú.

Dia 26: Beppu -> Fukuoka -> Tòquio.
1-Acabar de veure Beppu i amb la calma tornar a la ciutat de Fukuoka.
2-A la nit viatjar de Fukuoka a Tòquio.

Dia 27: Toquiò.
1-Arribada a la capital a primera hora.
2-Instal•lar-se a l’hostal: K's House Tokyo: 20/10, Kuramae 3-chome, Taito-ku, Tokyo, Japan 111-0051. TEL + (81) -3-5833-0555 FAX + (81) -3-5833-0444. E-mail: tokyo@kshouse.jp
3-A la tarda visitar: Shinjuku i Aoyama (districte comercial, d’oci i negocis).

Dia 28: Tòquio.
1-Matí: Meiji-jingü (santuari sinoísta).
2-Tarda: Jingü-bashi al barri de Harajuku per veure les cosplay-zoku (adolescents sinistres).
3-Nit: Shibuya (districte comercial i d’oci: estatua d’Hachiko).

Dia 1: Tòquio.
1-Matí: Centre de Tòquio (Palau Imperial, jardí oriental del palau, parc de Kitanomaru-Koen, Yasukuni-jinja i dinar a la plaça del Foro Internacional de Tòquio).
2-Tarda-Nit: Roppongi i Akasaka (districte comercial i oci).

Dia 2: Tòquio.
1-Matinada: Tsukiji (mercat del peix a les 5h) i berenar de sushi.
2-Matí: Akasaka i Ginza (equivalent a la 5a Avinguda de NY: passejar per Chuo-dori i veure Edifici Sony i Galeria Leica de fotografia).
3-Tarda: Museus d’Edo-Tòquio i Ghibli.

Dia 3: Tòquio->Roma->Barcelona.
1 – Sortida de l’Aeroport de Narita (Tòquio) a les 14:20
2 - Arribada a l’Aeroport de Fiumicino (Roma) a les 19:00
3 – Sortida de l’Aeroport de Fiumicino (Roma) a les 21:35
4- Arribada a l’Aeroport del Prat (Bcn) a les 23:20

Viatge a Praga i Viena II

Bones de nou!

Després de passar dos dies visitant Viena vam tornar cap a Praga. El viatge amb tren va ser reconfortant perquè vam poder dormir un parell d'hores i així estar descansats per poder visitar Praga de nit aquell mateix vespre.

Arribats a Praga vam anar a sopar i després de sopar ens vam disposar a passar una nit de festa per Praga. Aquí tot es molt barat, sobretot sortir de festa així que vam acabar a una discoteca de "dalt de tot" al centre de Praga, Dúplex.

Al dia següent ens vam aixecar amb un poc de ressaca, per què amagar-ho? Però això no era motiu per quedar-se a casa, Praga ens esperava! Vam anar a passejar pel centre de la ciutat, feia més bon temps i com a mínim no nevava tant com els primers dies. Per la nit vam decidir sortir de festa però aquest cop a Lucerna Music Bar, una discoteca on cel·lebren festes amb música dels anys 80' i 90'... molt divertit!!

Dissabte matí ens vam aixecar sobre les 11h per anar a visitar el famós castella de Praga. El passeig fins el castell va ser casi tan polit com el mateix castell, Praga és una ciutat que es pot visitar a peu perfectament sense haver d'agafar transport públic però si és el cas, el vianant té metro, tramvia i bus a la seva disposició.

Ja que erem a Praga, haviem de provar el menjar txec i així vam decidir anar a dinar a un restaurant 100% txec. El menú no podia ser altre que Goulasch de primer (una espècie de sopa contundentment picant i deliciosa) i genoll de porc de segon... si si, un immens i exquisit genoll de porc cuinat a la brasa.

Dissabte vespre vam anar a Roxy, una discoteca de música techno i house molt ben montada però un poc buida. De totes maneres va ser una nit tan memorable com les anteriors.

El diumenge va ser el típic diumenge de "fer la vessa" perquè encara que sembli mentida, els diumenges són iguals a Barcelona, a Menorca i a Praga... de totes maneres, després de dinar ens va invadir aquella mala conciència de no haver fet res i vam decidir anar a fer una volta fins a uns miradors des d'on es veu una panoràmica de la ciutat magnífica.

Arribat el dilluns, teniem el vol a les 18h. Però abans de tornar a Barcelona, el nostre amfitrió Lucas ens ha preparat un plat eslovac en honor al seu país. Eren uns macarrons fets de patata, ou i farina mesclats amb formatge de cabra, becó i ceba frita... boníssim!!

Gràcies per tot Esther i Lucas.

pd: pròxima entrega... aventures pel Japó!!

Viatge Praga i Viena

Desprès d'un cap de setmana de festa màxima per bcn amb en Vicent i en Biel, en Lluis i un servidor vam partir cap a Praga dilluns dia 8 a les 21.10h cap a Praga amb la intenció de descobrir món.

Vam aterrar a l´aeroport de Praga a les 23.20h i després d'intentar entendre durant 30 minuts una complicada màquina de venta de tikets de bus en una llengua totalment desconeguda, vam decidri agafar un taxi en direcció a la ciutat.

Arribats a Praga, ràpidament vam localitzar casa de n'Esther que molt amablament ens ha deixat allotjar aquesta primera nit i les que faci falta (gràcies Esther!!).

Matí de dia 9: ens hem despertat sobre les 8h amb la sorpresa que estava nevant... cosa que als menorquins sempre ens impresiona. A les 9h erem al carrer i poc més de 30 minuts he decidit entrar a una botiga per comprar uns guants, Déu quin fred!!!!

Amb una fam desastrosa, ens ha costat trobar una cafeteria oberta on prendre un berenar... però quin berenar: ous estrellats, becó, ensalada, torrades i un bon cafè americá!!

Durant el matí hem visitat el barri antic de Praga: rellotge astronòmic, cementeri dels jueus, pont de Carles V, museu Kafka, etc.

Després de dinar hem anat a l'estació de trens per agafar un tren en direcció a Viena després de reservar un hostal per a dues nits i des d'on escric aquestes linies per tots vosaltres.

Dijous tornarem cap a Praga des d'on seguiré explicant les nostres aventures.

Salut per tothom!!

pd: perdó per ses possibles faltes d'ortografia, un fa el que pot amb un teclat austriac i mig a les fosques!!

Ser pacient

…molt més que tenir paciència.

Ser pacient és molt més que estar malalt i esperar resignat a urgències perquè t’atenguin. Ser pacient significa formar part del sistema sanitari, i a partir d’aquest moment un ha de conèixer els seus drets sense oblidar mai els seus deures com a pacient.

Normalment, el pacient coneix molt bé quins són els seus drets i no dubta ni un moment en reclamar a les institucions sanitàries si alguna cosa no li sembla correcte. De fet, això ha de ser així perquè és una de les millors maneres com es regula la qualitat assistencial dels centres. Tan és així, que per tal de poder donar suport als processos de reclamació dels pacients va sorgir la figura del defensor del pacient que vetlla no només pels casos de queixes particulars sinó que indirectament té la funció de revisar de forma constant la qualitat assistencial dels centres.

Però molts cops el pacient oblida o senzillament desconeix quins són els seus deures. Els deures dels usuaris del sistema sanitari són tan importants com els drets, perquè formar part del sistema sanitari públic significa en definitiva ser-ne responsable. Tal com diu el Dr Rozman (catedràtic en patologia i clínica mèdica de la Universitat de Barcelona) al seu blog (http://blogderozman.wordpress.com), és important iniciar un procés pedagògic sobre els usuaris del sistema sanitari respecte el que poden i no poden esperar del sistema. Al mateix temps, recorda textualment que cap sistema sanitari pot perllongar la seva supervivència de manera il·limitada ni tampoc pot modificar l’essència del esser humà, al qual és consubstancial un component de d’insatisfacció i d’infelicitat constant.

D’aquesta manera, seria interessant que cada un de nosaltres a l’hora de fer ús del sistema sanitari públic reflexionés sobre la seva conducta. Si hom llegeix els drets i deures dels pacients s’adonarà que, proporcionalment, hi ha un 90% de drets enfront d’un 10% de deures. Això porta a trobar-nos amb gran part de pacients educats, o més ben dit, mal educats amb l’exigència constant del seus drets, oblidant per complet que per merèixer aquests drets també s’han de assumir i complir els deures pertinents.

Repassem breument quins són aquests deures del pacient: deure de cuidar de la seva salut i responsabilitzar-se'n. Deure de fer ús dels recursos, prestacions i drets d'acord amb les seves necessitats de salut i en funció de les disponibilitats del sistema sanitari, per tal de facilitar l'accés de tots els ciutadans a l'atenció sanitària en condicions d'igualtat efectiva. Deure de complir les prescripcions generals, de naturalesa sanitària, comunes a tota la població, així com les específiques determinades pels serveis sanitaris. Deure de respectar i complir les mesures sanitàries adoptades per a la prevenció de riscos, la protecció de la salut o la lluita contra les amenaces a la salut pública. Deure de responsabilitzar-se de l'ús adequat de les prestacions sanitàries ofertes pel sistema sanitari. Deure d'utilitzar i gaudir de manera responsable, d'acord amb les normes corresponents, de les instal·lacions i els serveis sanitaris. Deure de mantenir el respecte degut a les normes establertes en cada centre, així com a la dignitat personal i professional de les persones que hi presten els seus serveis. Deure de facilitar, de forma lleial i certa, les dades d'identificació i les referents al seu estat físic, o la seva salut, que siguin necessàries per al procés assistencial o per raons d'interès general degudament motivades. Deure de signar el document pertinent, en el cas de negar-se a les actuacions sanitàries proposades. I finalment, deure d'acceptar l'alta un cop s'ha acabat el procés assistencial que el centre o la unitat li pot oferir.

Aquest article, lluny de voler ser una llista dels drets i deures del pacient, document que es troba fàcilment a la xarxa d’Internet, pretén fer reflexionar sobre la importància de complir cada un d’aquests deures. Només així aconseguirem entre tots contribuir a la sostenibilitat del sistema sanitari.

CdT.

La clau de la sanitat pública

El perquè de la medicina preventiva.

La coneguda frase més val prevenir que curar mai havia estat tan certa. La medicina que es practica avui dia està centrada principalment en curar malalties, és a dir, quan una persona té un problema de salut acudeix al seu metge perquè, en el millor dels casos, el curi. Però si reflexionem sobre aquest model ens adonarem que no és ni de bon tros el més eficaç.

La medicina preventiva és la branca de la medicina destinada a vetllar per la salut de la població, principalment a través de l’educació sanitària. Però no sempre ha estat així, fins a finals del segle XVIII la salut de les persones era una qüestió individual on el principal determinant de salut era la higiene personal. A començaments del segle XIX apareix el concepte d’higiene comunitària i de la mà de J. Peter Frank neix un nou concepte: salut pública. Frank defineix salut pública com a l’objectiu de la ciència política per a fomentar el benestar de la població a través de mesures que facin possible a les persones gaudir positivament i durant llarg temps de les avantatges que la vida social ofereix. Ja en segle XX, Wislow va més enllà i defineix salut pública com la ciència i art d’impedir les malalties, perllongar la vida, fomentar la salut i l’eficiència física i mental mitjançant l’esforç organitzat de la comunitat. Actualment s’entén per salut pública el conjunt d’activitats organitzades per la comunitat i dirigides a la protecció, promoció i restauració de la salut d’una població.

La màxima fita aconseguida fins a dia d’avui en medicina preventiva és la invenció de la vacuna per E. Jenner. A aquest metge anglès del segle XVIII se li atribueix el descobriment de la primera vacuna, tot i que, les males llengües diuen que la va portar dels països àrabs i aquests últims des de la Xina. Menorca té el privilegi de participar activament en aquest apartat de la història de la medicina essent el primer territori espanyol on va arribar la vacuna antiveròlica de Jenner; de totes maneres, la història de la medicina no ho explica així perquè, sense falta de raó, considera que Menorca no era espanyola per estar sota dominació anglesa i, per tant, atribueix les primeres vacunacions d’Espanya al doctor Piguillem a Catalunya.

Tal com ens explica el capità J. Roca en el seu cronicó, la Corona anglesa va fer enviar els metges Marshall i Walker (deixebles de Jenner) cap a l’illa mediterrània, on arribaren el 7 de setembre de 1800, amb la intenció de vacunar les tropes britàniques de l’illa. Tot i així, la nova tècnica va ser discutida i rebutjada inicialment per gran part de la comunitat mèdica local però un germà del capità J. Roca, el cirurgià Pere Roca va mostrar fe en la nova tècnica i quedà com a únic encarregat d’administrar la vacuna a la població illenca. Recomano a tot aquell que estigui interessat en el tema, el llibre Las vacunas: historia y actualidad de Enrique Perdiguero Gil i Josep M. Vidal Hernández, Institut Menorquí d’Estudis 2008.

Més recentment, a la dècada dels anys 70, la medicina preventiva va fer un avanç molt important de la mà de Marc Lalonde. Aquest ministre de sanitat canadenc va fer un estudi sobre els principals determinants de la salut i la proporció de despesa sanitaria que s’hi destinava. Es van definir quatre determinants fonamentals de la salut: la biologia humana, l’entorn, l’estil de vida i l’organització del sistema sanitari. Es va veure com el determinant més important, i el qual contribuïa en un 43% en la reducció de la mortalitat, era l’estil de vida que porten les persones. En canvi, l’organització del sistema sanitari del país, només contribuïa en un 11% en la reducció de la mortalitat. Però el més interessant va ser adonar-se de que el sistema sanitari rebia el 90% de la despesa sanitaria enfront de l’1,5% que rebia el determinant més important, l‘estil de vida de les persones. Aquest estudi va fer reflexionar sobre les polítiques sanitàries i va permetre adoptar noves mesures com la promoció i la millora de la salut a partir de la modificació dels estils de vida de les persones.

Tot i això, sembla que la societat dels països occidentals es resisteix a adoptar estils de vida més saludables. Sembla que vivim en un món on la salut és un dret i no un privilegi a mantenir. Hom pot fer el que li vengui en gana, com per exemple fumar i beure alcohol sense mesura, que si després emmalaltim, per això tenim un sistema sanitari que ens cobrirà. El que no tenim en compte és que aquest sistema sanitari de moment és sostenible però no per gaire més temps. El valor de salut universal, tan intrínsecament assumit, s’ha de cuidar perquè el cost de l’avanç mèdic és exponencial, i si volem conservar una sanitat pública com de la que gaudim, hem de començar per millorar els nostres estils de vida. La clau per mantenir un sistema sanitari eficaç i eficient en el futur passar precisament per potenciar la educació sanitària de la població ja que com bé diu la coneguda frase: més val prevenir que curar.

CdT.

Yo soy el Antiasno par excellence, y, por lo tanto, un monstruo en la historia universal. Lo digo en griego y no solo en griego, yo soy el Anticristo...

F. Nietzsche

CdT.