…molt més que tenir paciència.
Ser pacient és molt més que estar malalt i esperar resignat a urgències perquè t’atenguin. Ser pacient significa formar part del sistema sanitari, i a partir d’aquest moment un ha de conèixer els seus drets sense oblidar mai els seus deures com a pacient.
Normalment, el pacient coneix molt bé quins són els seus drets i no dubta ni un moment en reclamar a les institucions sanitàries si alguna cosa no li sembla correcte. De fet, això ha de ser així perquè és una de les millors maneres com es regula la qualitat assistencial dels centres. Tan és així, que per tal de poder donar suport als processos de reclamació dels pacients va sorgir la figura del defensor del pacient que vetlla no només pels casos de queixes particulars sinó que indirectament té la funció de revisar de forma constant la qualitat assistencial dels centres.
Però molts cops el pacient oblida o senzillament desconeix quins són els seus deures. Els deures dels usuaris del sistema sanitari són tan importants com els drets, perquè formar part del sistema sanitari públic significa en definitiva ser-ne responsable. Tal com diu el Dr Rozman (catedràtic en patologia i clínica mèdica de la Universitat de Barcelona) al seu blog (http://blogderozman.wordpress.com), és important iniciar un procés pedagògic sobre els usuaris del sistema sanitari respecte el que poden i no poden esperar del sistema. Al mateix temps, recorda textualment que cap sistema sanitari pot perllongar la seva supervivència de manera il·limitada ni tampoc pot modificar l’essència del esser humà, al qual és consubstancial un component de d’insatisfacció i d’infelicitat constant.
D’aquesta manera, seria interessant que cada un de nosaltres a l’hora de fer ús del sistema sanitari públic reflexionés sobre la seva conducta. Si hom llegeix els drets i deures dels pacients s’adonarà que, proporcionalment, hi ha un 90% de drets enfront d’un 10% de deures. Això porta a trobar-nos amb gran part de pacients educats, o més ben dit, mal educats amb l’exigència constant del seus drets, oblidant per complet que per merèixer aquests drets també s’han de assumir i complir els deures pertinents.
Repassem breument quins són aquests deures del pacient: deure de cuidar de la seva salut i responsabilitzar-se'n. Deure de fer ús dels recursos, prestacions i drets d'acord amb les seves necessitats de salut i en funció de les disponibilitats del sistema sanitari, per tal de facilitar l'accés de tots els ciutadans a l'atenció sanitària en condicions d'igualtat efectiva. Deure de complir les prescripcions generals, de naturalesa sanitària, comunes a tota la població, així com les específiques determinades pels serveis sanitaris. Deure de respectar i complir les mesures sanitàries adoptades per a la prevenció de riscos, la protecció de la salut o la lluita contra les amenaces a la salut pública. Deure de responsabilitzar-se de l'ús adequat de les prestacions sanitàries ofertes pel sistema sanitari. Deure d'utilitzar i gaudir de manera responsable, d'acord amb les normes corresponents, de les instal·lacions i els serveis sanitaris. Deure de mantenir el respecte degut a les normes establertes en cada centre, així com a la dignitat personal i professional de les persones que hi presten els seus serveis. Deure de facilitar, de forma lleial i certa, les dades d'identificació i les referents al seu estat físic, o la seva salut, que siguin necessàries per al procés assistencial o per raons d'interès general degudament motivades. Deure de signar el document pertinent, en el cas de negar-se a les actuacions sanitàries proposades. I finalment, deure d'acceptar l'alta un cop s'ha acabat el procés assistencial que el centre o la unitat li pot oferir.
Aquest article, lluny de voler ser una llista dels drets i deures del pacient, document que es troba fàcilment a la xarxa d’Internet, pretén fer reflexionar sobre la importància de complir cada un d’aquests deures. Només així aconseguirem entre tots contribuir a la sostenibilitat del sistema sanitari.
CdT.
