Mestres eterns, Amistats irrepetibles

En poc més de quinze dies Menorca ha perdut dos símbols de la cultura, dues persones que ho varen donar tot per la ciència i la docència. Aquesta no pretén ser una carta de comiat, simplement vol ser el reconeixement a dues persones senzilles que amb les seves ganes de viure van fer de la seva vida un viatge apassionant.

A n’Àngel Mifsud el vaig conèixer com a professor de català a l’Institut Joan Ramis i Ramis. Des de llavors ja han passat alguns anys, tot i que recordo com si fos ahir les seves lliçons. Era un professor peculiar i diferent però, que tot i la seva evident malaltia, mai va perdre la il·lusió d’ensenyar al jovent. Més que un professor de català va ser un professor de la vida, recordo perfectament com intentava explicar a tota una classe de joves adolescents apardalats, la importància de que mai deixéssim d’estudiar: ens deia “ara que sou joves trobareu feina fàcil perquè sou forts i guapos, però en pocs anys us tornareu com un servidor, i hi haurà algun altre jove més fort i més guapo que us desplaçarà”... quanta raó professor!

            En canvi, a Josep Miquel Vidal o simplement en Vidal, el vaig conèixer en altres circumstàncies. Jo per aquell temps era un simple estudiant de medicina que s’entretenia llegint sobre història galènica. Una amistat comú hem va xerrar d’un peculiar físic apassionat per la història de la medicina de Menorca; i durant unes festes de Gràcia vaig conèixer en Vidal, una persona culte i alhora divertida que mai deixava escapa l’ocasió per explicar un bon acudit. En poc temps vaig ser embarcat en un dels seus interessants projectes: catalogar la col·lecció d’instruments científics del Seminari de Ciutadella. Gràcies a aquell projecte (avui dia convertit en realitat) vaig poder conèixer de ben a fons al peculiar físic amant de la història de la medicina. Des d’ençà, la nostra amistat va anar creixent dia a dia, vaig aprendre coses impensables, interessants dades sobre la història de Menorca que mai abans hauria imaginat... però avui és un dia trist, Vidal: em quedaven tantes coses per preguntar-te! Havia d’aprendre encara tantes coses de vós!

            Aquestes línies són per vosaltres Àngel i Vidal, us dono les gràcies per tot el que em vareu ensenyar, us dono les gràcies per haver compartit amb mi tants coneixements, reflexions, anècdotes i pensaments. Mestres eterns, amistats irrepetibles... Menorca us recorda i us admira!

CdT.

Viatge a Japó II

Després de passar uns dies a Beppu, vam agafar el tren de tornada cap a Tòquio. Vam recorrer poc més de 1000 km en 5 horetes perquè en aquest país a part de puntuals, els trens són rapidíssims.

El primer dia a Tòquio va fer una poc de mal temps, de fet estava plovent a casi bé tot el país i per això vam aprofitar per visitar el Museu Edo sobre la història de la ciutat. A la tarde vam decidir anar a passejar a la ciutat electrònica de Akihabara, tot un districte dedicat a la electrònica... impresionant!!

Al dia següent vam agafar el metro per anar a Shinjuku i Aoyama (districte comercial, d’oci i negocis). Cal dir que el metro de la ciutat de Tòquio és un dels més complicats del món, amb més de 30 linies de diferents companyies i amb diferents preus... tot un repte pel turista que intenta entendre-ho.

Per dinar i per sopar òbviament sempre a restaurant, i per trobar bon sushi no cal anar als més cars perquè la ciutat està plena de bons restaurants a bons preus.

El diumenge a la tarda vam anar a Jingü-bashi al barri de Harajuku per veure les cosplay-zoku (adolescents sinistres), tot un espectacle de les modes més extranyes de Japó.

Un altre punt clau de la ciutat que cal visitar és el districte de Shibuya a on trobem el pas de zebre més concorregut del món... i de fet diuen que és el punt on més gent passa per minut de tot el món. A la tarda-nit vam sortir de festa per Roppongi i Akasaka, barris on abunden els bars de copes i les discoteques.

Finalment, dia 2 ens vam aixecar ben d'hora (5h de la matindad) per assistir a les subastes de les tonyines que es celebren al mercat de peix de Tsukiji. Al mig dia vam baixar caminant fins el centre de la ciutat per visitar els jardins imperials.

La tornada va ser tan pesada com l'anada perquè les 14 hores de vol no te les treu ningú i amb el jetlag dels dies posteriors un no sap a on es troba, però me'n vaig amb el bon record d'un país net, cuidat i de gent extremadament amable.

Fins la pròxima Japó.

Salut!

Viatge al Japó

Aquestes linies les escric des de la ciutat de Beppu. Perdonau les faltes d`ortografia que pugui haver pero un fa el que pot amb un teclat japones!!

Despres de 15 hores de vol fent escala a Roma vam arribar dia 20 a l`aeroport de Narita (Tokyo). Si algu s`anima a fer aquest fantastic viatge i no va curt de doblers, li recoman que viatgi en primera classe, perque com va dir en Maxim al arribar a Tokyo: sembla que acabam de sortir des jaleo de Sant Lluis de diumenge migdia!!

Vam dormir sa primera nit a s`hostal K`s House, molt acollidor i net... i xerrant de netedat, he de dir que m`he sorpres de lo nets que son aquesta gent, es carrers estan impeclabes i els banys publics son una meravella. I xerrant de banys dire com anecdota que els waters tenen mes botons que el meu ordinador portatil!!

Dia 21 vam partir amb tren cap a la ciutat de Kyoto, una meravella de ciutat amb un casc urba tipicament japones i uns temples perciosos, sobretot el temple dorat, una de les estapes mes famoses de tot Japo.

Dia 22 vam visitar la ciutat de Nara, a 45 minuts en tren des de Kyoto. Nara es l`antiga capital del pais nipo i es per aixo que esta plena de temples i palaus. Concretament hi ha un temple sintoista amb un dels budes mes gran del mon (16 metres d`altura).

Dia 23 vam arribar a la ciutat d`Hiroshima, coneguda mundialment per el fatidic 6 d`agost de 1945. Vam visitar el Museu de la Bomba Atomica i el Jardi de la Pau amb el famos edifici sobre el qual va caure la bomba i que encara es conserva en l`estat en que va quedar. A la tarda vam visitar l`illa de Miyajima a 10 minuts en ferry des d`Hiroshima. Miyajima es famosa per la seva porta vermella al mig del mar simbol del temple sintoista de l`illa... es sens dubte un paradis ple de pau.

Avui, dia 24, hem arribat a la ciutat de Beppu famosa pels seus banys termals anomenats Onsen i per les seves fonts naturals d`aigua bullent conegudes com inferns o jigokus... tot un espectacle de la naturalesa.

Fins aqui, les aventures pel Japo esperant donar noves noticies d`aqui a uns dies des de Tokyo.

pd: com veieu no hi ha ni un accent pero amb aquest teclat no hi ha qui s`aclari!!

Guia de viatge a Japó

Dia 19 al matí: Bcn -> Roma -> Tòquio.
1 – Sortida de l’Aeroport del Prat (Bcn) a les 06:25
2 – Arribada a l’Aeroport de Fiumicino (Roma) a les 08:10
3 - Sortida de l’Aeroport de Fiumicino (Roma) a les 15:00

Dia 20 al matí: Tòquio.
1 - Arribada a l’Aeroport de Narita (Tokyo) a les 11:20
2 - Dormir a K's House Tokyo: 20/10, Kuramae 3-chome, Taito-ku, Tokyo, Japan 111-0051. TEL + (81) -3-5833-0555 FAX + (81) -3-5833-0444. E-mail: tokyo@kshouse.jp

Dia 21 al matí: Tokyo -> Kyoto -> Nara (555,3 km).
1 - Sortir de l'estació de Tokyo a les 10:06 amb el Shinkansen Hikari 407.
2 - Arribar a Kyoto a les 12:43 (157min. de trajecte).
3 - Sortir de Kyoto a les 13:20 amb el tren JR Nara Line.
4 - Arribar a Nara a les 14:01 (41 min. De trajecte).

Dia 21 a la tarda: Nara -> Kyoto (41,7 km).
1 - Sortir de l'estació de Nara a les 20:14 amb el tren JR Nara Line.
2 - Arribar a Kyoto a les 21:15 (61 min. De trajecte).
3 - Dormir a Sakura Hotel: 188-1 Kadowaki-cho, Higashiiru, Gojo-agaru, matooji-doori, Higashiyama-ku, Kyoto, Japan, 605-0843.

Dia 22: Kyoto
1 - Visitar Kyoto.
2 - Dormir a Sakura Hotel: 188-1 Kadowaki-cho, Higashiiru, Gojo-agaru, matooji-doori, Higashiyama-ku, Kyoto, Japan, 605-0843.

Dia 23 al matí: Kyoto -> Hiroshima (402,4 km).
1 - Sortir de l'estació de Kyoto a les 10:21 amb el Shinkansen Hikari 363.
2 - Arribar a Hiroshima a les 12:30 (120 min. De trajecte).

Dia 23 a la tarda: Hiroshima -> Miyajima.
1 - Sortir d'Hiroshima a les 13:30 amb el tren JR Sanyo Line.
2 - Arribar a Miyajima a les 14:00 (25 min. De trajecte).
3 - Tornar a Hiroshima a les 20:00.
4 - Dormir a J-Hoppers Hiroshima: (Post-code 730-0854)
Dobashi-cho, Naka-ku, Hiroshima-shi Tel: 082-233-1360 (domestic) +81-82-233-1360 (from overseas).

Dia 24 al matí: Hiroshima -> Fukuoka -> Beppu.
1- Arribada a Beppu al mig dia.
2- Visita als inferns o jigoku a la tarda.
3-Dormir a Beppu Guest House: 1-12 Ekimae Machi Beppu-city Oita Japan. 874-0935. Tlf 0977-76-7811. E-amil: beppugh2000@yahoo.co.jp

Dia 25: Beppu.
1-Dia de relax als famosos banys onsen.
2-Visita a la Biblioteca Hirano i al Centre d’Artesania Tradicional de Bambú.

Dia 26: Beppu -> Fukuoka -> Tòquio.
1-Acabar de veure Beppu i amb la calma tornar a la ciutat de Fukuoka.
2-A la nit viatjar de Fukuoka a Tòquio.

Dia 27: Toquiò.
1-Arribada a la capital a primera hora.
2-Instal•lar-se a l’hostal: K's House Tokyo: 20/10, Kuramae 3-chome, Taito-ku, Tokyo, Japan 111-0051. TEL + (81) -3-5833-0555 FAX + (81) -3-5833-0444. E-mail: tokyo@kshouse.jp
3-A la tarda visitar: Shinjuku i Aoyama (districte comercial, d’oci i negocis).

Dia 28: Tòquio.
1-Matí: Meiji-jingü (santuari sinoísta).
2-Tarda: Jingü-bashi al barri de Harajuku per veure les cosplay-zoku (adolescents sinistres).
3-Nit: Shibuya (districte comercial i d’oci: estatua d’Hachiko).

Dia 1: Tòquio.
1-Matí: Centre de Tòquio (Palau Imperial, jardí oriental del palau, parc de Kitanomaru-Koen, Yasukuni-jinja i dinar a la plaça del Foro Internacional de Tòquio).
2-Tarda-Nit: Roppongi i Akasaka (districte comercial i oci).

Dia 2: Tòquio.
1-Matinada: Tsukiji (mercat del peix a les 5h) i berenar de sushi.
2-Matí: Akasaka i Ginza (equivalent a la 5a Avinguda de NY: passejar per Chuo-dori i veure Edifici Sony i Galeria Leica de fotografia).
3-Tarda: Museus d’Edo-Tòquio i Ghibli.

Dia 3: Tòquio->Roma->Barcelona.
1 – Sortida de l’Aeroport de Narita (Tòquio) a les 14:20
2 - Arribada a l’Aeroport de Fiumicino (Roma) a les 19:00
3 – Sortida de l’Aeroport de Fiumicino (Roma) a les 21:35
4- Arribada a l’Aeroport del Prat (Bcn) a les 23:20

Viatge a Praga i Viena II

Bones de nou!

Després de passar dos dies visitant Viena vam tornar cap a Praga. El viatge amb tren va ser reconfortant perquè vam poder dormir un parell d'hores i així estar descansats per poder visitar Praga de nit aquell mateix vespre.

Arribats a Praga vam anar a sopar i després de sopar ens vam disposar a passar una nit de festa per Praga. Aquí tot es molt barat, sobretot sortir de festa així que vam acabar a una discoteca de "dalt de tot" al centre de Praga, Dúplex.

Al dia següent ens vam aixecar amb un poc de ressaca, per què amagar-ho? Però això no era motiu per quedar-se a casa, Praga ens esperava! Vam anar a passejar pel centre de la ciutat, feia més bon temps i com a mínim no nevava tant com els primers dies. Per la nit vam decidir sortir de festa però aquest cop a Lucerna Music Bar, una discoteca on cel·lebren festes amb música dels anys 80' i 90'... molt divertit!!

Dissabte matí ens vam aixecar sobre les 11h per anar a visitar el famós castella de Praga. El passeig fins el castell va ser casi tan polit com el mateix castell, Praga és una ciutat que es pot visitar a peu perfectament sense haver d'agafar transport públic però si és el cas, el vianant té metro, tramvia i bus a la seva disposició.

Ja que erem a Praga, haviem de provar el menjar txec i així vam decidir anar a dinar a un restaurant 100% txec. El menú no podia ser altre que Goulasch de primer (una espècie de sopa contundentment picant i deliciosa) i genoll de porc de segon... si si, un immens i exquisit genoll de porc cuinat a la brasa.

Dissabte vespre vam anar a Roxy, una discoteca de música techno i house molt ben montada però un poc buida. De totes maneres va ser una nit tan memorable com les anteriors.

El diumenge va ser el típic diumenge de "fer la vessa" perquè encara que sembli mentida, els diumenges són iguals a Barcelona, a Menorca i a Praga... de totes maneres, després de dinar ens va invadir aquella mala conciència de no haver fet res i vam decidir anar a fer una volta fins a uns miradors des d'on es veu una panoràmica de la ciutat magnífica.

Arribat el dilluns, teniem el vol a les 18h. Però abans de tornar a Barcelona, el nostre amfitrió Lucas ens ha preparat un plat eslovac en honor al seu país. Eren uns macarrons fets de patata, ou i farina mesclats amb formatge de cabra, becó i ceba frita... boníssim!!

Gràcies per tot Esther i Lucas.

pd: pròxima entrega... aventures pel Japó!!

Viatge Praga i Viena

Desprès d'un cap de setmana de festa màxima per bcn amb en Vicent i en Biel, en Lluis i un servidor vam partir cap a Praga dilluns dia 8 a les 21.10h cap a Praga amb la intenció de descobrir món.

Vam aterrar a l´aeroport de Praga a les 23.20h i després d'intentar entendre durant 30 minuts una complicada màquina de venta de tikets de bus en una llengua totalment desconeguda, vam decidri agafar un taxi en direcció a la ciutat.

Arribats a Praga, ràpidament vam localitzar casa de n'Esther que molt amablament ens ha deixat allotjar aquesta primera nit i les que faci falta (gràcies Esther!!).

Matí de dia 9: ens hem despertat sobre les 8h amb la sorpresa que estava nevant... cosa que als menorquins sempre ens impresiona. A les 9h erem al carrer i poc més de 30 minuts he decidit entrar a una botiga per comprar uns guants, Déu quin fred!!!!

Amb una fam desastrosa, ens ha costat trobar una cafeteria oberta on prendre un berenar... però quin berenar: ous estrellats, becó, ensalada, torrades i un bon cafè americá!!

Durant el matí hem visitat el barri antic de Praga: rellotge astronòmic, cementeri dels jueus, pont de Carles V, museu Kafka, etc.

Després de dinar hem anat a l'estació de trens per agafar un tren en direcció a Viena després de reservar un hostal per a dues nits i des d'on escric aquestes linies per tots vosaltres.

Dijous tornarem cap a Praga des d'on seguiré explicant les nostres aventures.

Salut per tothom!!

pd: perdó per ses possibles faltes d'ortografia, un fa el que pot amb un teclat austriac i mig a les fosques!!

Ser pacient

…molt més que tenir paciència.

Ser pacient és molt més que estar malalt i esperar resignat a urgències perquè t’atenguin. Ser pacient significa formar part del sistema sanitari, i a partir d’aquest moment un ha de conèixer els seus drets sense oblidar mai els seus deures com a pacient.

Normalment, el pacient coneix molt bé quins són els seus drets i no dubta ni un moment en reclamar a les institucions sanitàries si alguna cosa no li sembla correcte. De fet, això ha de ser així perquè és una de les millors maneres com es regula la qualitat assistencial dels centres. Tan és així, que per tal de poder donar suport als processos de reclamació dels pacients va sorgir la figura del defensor del pacient que vetlla no només pels casos de queixes particulars sinó que indirectament té la funció de revisar de forma constant la qualitat assistencial dels centres.

Però molts cops el pacient oblida o senzillament desconeix quins són els seus deures. Els deures dels usuaris del sistema sanitari són tan importants com els drets, perquè formar part del sistema sanitari públic significa en definitiva ser-ne responsable. Tal com diu el Dr Rozman (catedràtic en patologia i clínica mèdica de la Universitat de Barcelona) al seu blog (http://blogderozman.wordpress.com), és important iniciar un procés pedagògic sobre els usuaris del sistema sanitari respecte el que poden i no poden esperar del sistema. Al mateix temps, recorda textualment que cap sistema sanitari pot perllongar la seva supervivència de manera il·limitada ni tampoc pot modificar l’essència del esser humà, al qual és consubstancial un component de d’insatisfacció i d’infelicitat constant.

D’aquesta manera, seria interessant que cada un de nosaltres a l’hora de fer ús del sistema sanitari públic reflexionés sobre la seva conducta. Si hom llegeix els drets i deures dels pacients s’adonarà que, proporcionalment, hi ha un 90% de drets enfront d’un 10% de deures. Això porta a trobar-nos amb gran part de pacients educats, o més ben dit, mal educats amb l’exigència constant del seus drets, oblidant per complet que per merèixer aquests drets també s’han de assumir i complir els deures pertinents.

Repassem breument quins són aquests deures del pacient: deure de cuidar de la seva salut i responsabilitzar-se'n. Deure de fer ús dels recursos, prestacions i drets d'acord amb les seves necessitats de salut i en funció de les disponibilitats del sistema sanitari, per tal de facilitar l'accés de tots els ciutadans a l'atenció sanitària en condicions d'igualtat efectiva. Deure de complir les prescripcions generals, de naturalesa sanitària, comunes a tota la població, així com les específiques determinades pels serveis sanitaris. Deure de respectar i complir les mesures sanitàries adoptades per a la prevenció de riscos, la protecció de la salut o la lluita contra les amenaces a la salut pública. Deure de responsabilitzar-se de l'ús adequat de les prestacions sanitàries ofertes pel sistema sanitari. Deure d'utilitzar i gaudir de manera responsable, d'acord amb les normes corresponents, de les instal·lacions i els serveis sanitaris. Deure de mantenir el respecte degut a les normes establertes en cada centre, així com a la dignitat personal i professional de les persones que hi presten els seus serveis. Deure de facilitar, de forma lleial i certa, les dades d'identificació i les referents al seu estat físic, o la seva salut, que siguin necessàries per al procés assistencial o per raons d'interès general degudament motivades. Deure de signar el document pertinent, en el cas de negar-se a les actuacions sanitàries proposades. I finalment, deure d'acceptar l'alta un cop s'ha acabat el procés assistencial que el centre o la unitat li pot oferir.

Aquest article, lluny de voler ser una llista dels drets i deures del pacient, document que es troba fàcilment a la xarxa d’Internet, pretén fer reflexionar sobre la importància de complir cada un d’aquests deures. Només així aconseguirem entre tots contribuir a la sostenibilitat del sistema sanitari.

CdT.