La força de la Memòria

-Si te penedeixes... Si saps oblidar...

El senyor la mirà en duresa. Pobre donya Maria-Antònia, ara si que no l'entenia malgrat la seva intel·ligència i la seva intuició. No ho prenguis a vanitat, Miquel, però és ben cert que el senyor, que ha corregut tant de món i que ha tractat tantes persones, no l'ha comprès ningú més que jo. Me'n vaig adonar a l'instant mateix en què donya Maria-Antònia acabava de fregar un punt perillós, l'únic que havia d'haver quedat dins l'ombra. Don Toni ho concedia tot, àdhuc cremar la biblioteca, però no podia renunciar als records. Que tal records eren sovint pecaminosos, no hi havia dubte, però estaven de tal manera encarnats en la seva ànima que resultava impossible realitzar-ne l'extirpació. Podia condemnar-los o intentar ennoblir-los, no suprimir-los. La darrera amant del senyor, la fidel, la que l'acompanya en la seva soletat, fou la Memòria, i a les seves Memòries, en efecte, ho ha sacrificat tot: doblers, bon nom, fins i tot la bellesa de donya Xima. Així doncs, en sentir les paraules de l'esposa, s'alçà dret i va anar a asseure's a l'altre costat de l'habitació.

-Això mai -digué-. No m'ho demanis perquè no puc oblidar res.

(Bearn o la sala de les nines, Llorenç Villalonga).

CdT.

Societat Maonesa de Cultura

La '''Societat Maonesa de Cultura''' va ser fundada el 30 d’abril de 1778 per la burgesia il·lustrada de Maó durant la segona dominació anglesa de Menorca.

Entre els fundadors trobem l’advocat i historiador Joan Ramis i Ramis i el Capità Joan Roca i Vinent. Amb seu a la casa de Joan Ramis, cada setmana s’hi reunien els disset membres entre els quals trobem quatre anglesos. Els temes preferentment tractats a la Societat feien referència a les ciències naturals i a les ciències humanes i es llegien traduccions, entre d'altres de Voltaire, Wieland i Young.

D’acord amb el Tractat d’Utrecht, després de la Guerra de Successió, Menorca passà a dependre de la Corona Britànica fins l’any 1802 en què l’illa tornà a mans de la Corona Espanyola gràcies al Tractat d’Amiens. A partir de llavors s’aplicà a Menorca el Decret de Nova Planta com a la resta de Països Catalans i per aquest motiu la ''Societat Maonesa de Cultura'' desaparegué sense més.

CdT.

200 anys de darwinisme

Charles Robert Darwin (12 de febrer de 1809 - 19 d'abril de 1882) va ser un naturalista anglès, que va explicar que totes les espècies han evolucionat al llarg del temps a partir d'ancestres comuns mitjançant la selecció natural. L'evolució és fet i teoria al mateix temps, i això va fer que fos acceptat ràpidament per la comunitat científica, mentre que la teoria de la selecció natural va arribar a ser àmpliament vista amb la principal explicació del procés de l'evolució a la dècada del 1930, i ara constitueix la base de la síntesi evolutiva moderna. En forma modificada, el descobriment científic de Darwin segueix sent la base de la biologia, ja que proporciona una explicació lògica de la diversitat de la vida.

Darwin va desenvolupar el seu interès en la història natural mentre estudiava medicina a la Universitat d'Edimburg, i posteriorment teologia a Cambrige. Durant els seus cinc anys de travessia en el HMS Beagle es va establir com un eminent geòleg les observacions i teories del qual donaven suport a les idees uniformistes de Charles Lyell, i la publicació del seu diari del viatge el van fer famós com a autor popular. Desconcertat per la distribució geogràfica de la fauna silvestre i pels fòssils recollits en el viatge, Darwin va investigar la transmutació de les espècies i va concebre la seva teoria de la selecció natural el 1838. Tot i que va discutir les seves idees amb diversos naturistes que necessitaven temps per la investigació i la seva elaboració geològica la qual li donaven prioritat. Darwin escrivia la seva teoria el 1858 quan Alfred Russel li n'envià una de similar, i ambdues foren presentades a la Societat Linneana en documents separats.

Amb la publicació de l'origen de les espècies el 24 de novembre de 1859, Darwin va poder establir la seva teoria dins del món científic. Es va examinar de l'evolució humana i la selecció sexual en el The Descent of Man, and Selection in Relation to Sex (''El descens de l'home, i la selecció en relació al sexe'') seguit del The Expression of the Emotions in Man and Animals (''L'expressió de les emocions en els homes i els animals''). La seva investigació sobre les plantes va ser publicada en una sèrie de llibres i en l'últim, examinava els cucs de terra i els seus efectes en el sòl.

Darwin va tenir un gran reconeixement quan va morir i va ser una de les 5 úniques persones del segle XIX que no eren de la família real i van ser enterrades a l'Abadia de Westminster, al costat de John Herschel i d'Isaac Newton.

CdT.

L'organització del camp menorquí

Lloc és el nom que reben les finques agrícoles de Menorca.

Aquestes finques funcionen des de fa segles pel sistema de mitgeres que consisteix en què el propietari, conegut com ''Es Senyor'', posa les terres i el pagès s'ocupa de treballar-la. Dels beneficis que se'n treu es fan dues meitats iguales, una per cadascú. L'extensió d'aquestes finques és molt variable, trobant la finca més gran de les Illes Balears amb 1.200 hectàrees (La Mola de Fornells) fins a petits llocs de 20-30 hectàrees.

Els llocs menorquins han estat part del motor econòmic de l'illa durant segles fins que a meitat del segle XX el turisme els va desbancar, i de fet cada dia es tanca la producció de molts d'aquests llocs que passen a mans de forasters potentats que els utilitzen com a residència d'estiu. Només algunes famílies nobles de Menorca poden continuar mantenint el sistema de mitgeres tradicional gràcies a l'elevat nombre de llocs que posseïxen cosa que fa que el resultat econòmic no sigui deficitari.

La principal activitat dels llocs sempre ha estat la ramaderia de vaques per a la producció de llet i del famós Formatge de Maó. Però també s'han dedicat a la ramaderia porcina per a la producció d'embotits com la sobrassada, la carnixua i el camallot.

CdT.

Antoni de la Creu Roca i Flaquer

Don Antoni de la Creu Roca i Flaquer (Maó, 2 de maig de 1825 - 10 de febrer de 1900, Maó).

El doctor Antoni de la Creu Roca i Flaquer va viure a la Menorca del segle XIX, descendent d’una nissaga maonesa dedicada a la navegació mercant. Amb ell, però, una branca d’aquesta família es decantaria per la medicina, tot i que ja trobem entre els seus avantpassats algun cirurgià.

El doctor Roca fou un menorquí de família burgesa, hereu de les idees il·lustrades del segle XVIII. Per tant, Antoni de la Creu va ser una persona tolerant i de criteri ample i liberal, amant com el que més de l’illa de Menorca i dels seus habitants. Amb una vida dedicada apassionadament al camp de la medicina i a la defensa dels més necessitats, mai va dubtar en ajudar a cap malalt, sempre fent ús del seu excel·lent ull clínic.

Al llarg de tota la seva vida va manifestar una clara intel·ligència, saviesa i cultura, pròpia d’un personatge il·lustrat. Era un home fascinat per l’estudi de la ciència i la filosofia, matèries en les quals va desenvolupar un exercici basat en la raó i la lògica pròpies de la Il·lustració.

Vegeu informació més extensa a la viquipèdia catalana (http://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_Roca_Flaquer).

CdT.

Josep Miquel Guàrdia Bagur

Josep Miquel Guàrdia Bagur (23 de gener de 1830, Alaior - 1887) fou un escriptor i metge menorquí naturalitzat francès.

Va iniciar els seus primers estudis a Menorca per acabar al Col·legi Reial de Montpeller, on va ser alumne intern des de 1843 a 1848. A Montpeller va començar els estudis de Medicina, que va continuar a París, fins a arribar al grau de doctor l'any 1853. Va fer simultàniament la carrera de Lletres, obtenint també el doctorat l'any 1855. No va exercir mai la seva professió de metge, i es va graduar de batxiller en lletres, dedicant-se més aviat a la part històrica i erudita de la ciència. Va ser un humanista de mèrit, com ho demostra la seva ''Gramàtica Llatina'', compilació molt útil i bén feta. Es va dedicar amb èxit a l'ensenyament en diversos col·legis privats. Tot i haver-se naturalitzat a França, mai va obtenir cap més càrrec públic que el d'un modestíssim lloc a la Biblioteca de la Facultat de Medicina, però va col·laborar més o menys assíduament en molts diaris i revistes, tals com la ''Correspondance Littéraire'', ''Magazin de librairie'', ''Revue de l'Instruction Publiqui'', ''Revue donis Deux Mondes'' i ''Revue Philosophique''.

CdT.

Francesc Femenías i Fábregas, un arquitecte modernista

Francesc Femenías i Fábregas (Maó, 1870 – Maó, 1938), fou un arquitecte modernista de la primera meitat del segle XX.

Va obtenir el títol d’arquitecte l’any 1901 i realitza, el mes de desembre d’aquell mateix any, el seu primer projecte, consistent en l’adaptació i reforma d’un edifici per a Jutjat d’Instrucció.

L’any 1904 és nomenat arquitecte municipal de la ciutat de Maó, càrrec que li permetrà relitzar nombrosos projectes d’iniciativa pública: Sa Peixateria de Maó (1927), Escoles Graduades “Primo de Rivera”, Sa Mestria, Edifici del Dipòsit d’Aigua.

Professor de l’Institut i de l’Escola d’Arts i Oficis, el seu estil arquitectònic cada cop més derivarà cap al modernisme. Juntament amb l’aleshores arxiver municipal, Francesc Hernández Sanz, inicia un projecte pel disseny de façanes i boinders de diverses cases de Maó. Producte d’aquesta col·laboració seran l’enfront de la Farmàcia Mir, el boinder en cap de Cantó de la Casa Montcada o la majestuosa façana modernista de la Casa Mir.

Entre les seves obres més representatives trobem la Casa Martorell, a la Plaça del Príncep (1909), els Magatzems Cardona, Premi de la Càmara de la Propietat Urbana (1931), i la Casa del Poble. Altres edificis interessants, són els situats al Carrer Isabel II, Sa Planada, Carrer de Sant Jordi, S’Arravaleta (Casa Pasarrius) entre d’altres. Dissenya també importants edificis industrials: Fàbrica Codina i La Electrica Mahonesa. L’obra de l’arquitecte també va arribar al camp menorquí: Llumena Nou és un lloc situat en el terme municipal d'Alaior on l'arquitecte va projectar a principis del segle XX un casat de tendències modernistes sobre l'antic casat menorquí que ja hi havia.

Mor el gener de l’any 1938. Femenías va treballar durant 31 anys a Maó, essent l’únic arquitecte. La seva tasca durant tants d’anys va suposar una transformació profunda de la ciutat, essent l’introductor de tot una grapat d’elements arquitectònics que han ajudat a canviar la imatge del casc antic de la capital menorquina.

CdT.