Un llatzeret provisional

L'Illa d'en Colom, propera a la costa nord-est de Menorca, va servir de llatzeret provisional quan a mitjans de 1785 Espanya rebé els esclaus espanyols alliberats per Algèria com a conseqüència de la nova pau instaurada amb la regència algeriana.

Embarcats a l'Urca Real Redemptora, al bergantí Monte Carmelo i al xabec La Soledad, van arribar els captius espanyols fins Alacant, port en el qual no van ser autoritzats a desembarcar per provenir d'un país declarat apestat. Llavors, es va ordenar que es posessin rumb a Maó per passar quarantena. L’Urca Real Redemptora, al comandament de Don Bartolomé Escuder, arribà al port de Maó el dia 3 d'abril de 1787, portant a bord 263 esclaus. El bergantí amb el patró Don Andrés Escudero i el xabec amb Don Antonio Socías varen arribar el dia 7 del mateix mes. Aquests dos darrers portaven a bord 84 esclaus que, en els llibres de La Consigna no figurarien com passatgers, sinó com a càrrega d'esclaus.

Com que el nombre d'esclaus que havien de fer quarantena era superior a la capacitat de l'Illa de la Quarantena (llatzeret oficial de Menorca), les naus van ser desviades cap a l'Illa d'en Colom. El desembarcament va finalitzar el dia 16 d'abril, tant de passatgers com de càrrega i efectes. L’any 1787, aquest llatzeret provisional contava amb 9 tendes o barraques per a unes 15 persones cada una; una barraca pel capità de l'Urca, el capellà i un cadet; una altra barraca destinada a les dones; una casa que ja hi era per al metge, cirurgià i boticari; una altra com a hospital de malalties molt comuns; un forn on es conservava la calç viva per realitzar els enterraments; una tenda-hospital per als malalts sospitosos, una altra per als contagiats, i una per a mals coneguts; una barraca per purificar les robes; una casa de fusta per els facultatius d'urgència; una casa per els enterradors; un cementiri; una casa per els guardes i pous d'aigua. Just davant l'illa, a terra menorquina, es va muntar un cordó sanitari amb nombrosa guarda militar i alguns civils a les ordres d'un diputat de salut, per evitar que els allà reclutats poguessin comunicar amb la costa de Menorca.

Finalment, dia 11 de juny es va concedir la llibertat als tres vaixells i ja cap el dia 4 d'agost s’alliberaren totes les persones que quedaven a l'illot. Sembla ser que només van morir dos individus, un de tuberculosi i l'altre de pesta bubònica. Aquests malalts havien arribat ja molt greus, morint durant els dies del desembarcament. La resta de passatgers i tripulants que havien guardat quarantena tan pletòrics de salut, van deixar a l'illot una làpida amb la següent llegenda: Insula Salutis.

L’il·lustre Capità Joan Roca Vinent va ser un dels encarregats principals de dur a terme les gestions del desembarcament i estança dels esclaus a l'illa. Fidel al seu ''Diari de Mahó'' (1776 i 1826), el capità va anotar diàriament tots els esdeveniments del procés en qüestió. Aquest document es conserva a l'Arxiu Municipal de Maó des de 1926, any en què l'Ajuntament de Maó el comprà a la família Roca. A partir d'aquestes anotacions, el darrer hereu de la família Roca en possessió del ''Diari de Mahó'', el senyor Antoni Roca i Várez, s’enamorà tan de l'Illa d'en Colom que la va acabar comprant i actualment encara continua essent propietat de la família Roca. Antoni Roca i Várez va ser un amant com el que més de l'illa de Menorca i de la seva història, segons va demostrar constantment en l'esfera de la intel·lectualitat maonesa. Possiblement per això degué comprar l'Illa d'en Colom, enamorat del seu paisatge i per la seva història al llarg de segles va fer posar una placa a l'interior de la casa de l'illa que avui dia encara es pot llegir el següent text referit als esclaus d'Algèria:

''En esta humilde casa convertida en hospital entró S.D.M en forma de santo viático siendo administrado por estar en peligro de muerte a 4 esclavos españoles redimidos por el rey D. Carlos III llamados Miguel Martínez, Agustín Vega, Juan Vidal y Blas Villar el día XXIX de mayo de MDCCLXXXVII.''

CdT.